La Mancomunitat de Penyagolosa és cosa de totes i tots: 2a reunió del grup de treball d’Atzeneta

Avui dissabte 22 de juny té lloc la 2a reunió del grup de treball d’Atzeneta del Maestrat per a la implementació de la Mancomunitat de Penyagolosa a través de les iniciatives i propostes de la societat civil. A les 12h, a la Casa de la Cultura continuarem treballant, en aquest cas, sobre les polítiques públiques que es poden afrontar des de les sinergies dels quatre pobles (Atzeneta, Benafigos, Xodos i Vistabella) a través de la Mancomunitat en camps com ara el tractament i la recollida de residus, l’energia (producció, distribució…), el tractament integral del cicle de l’aigua, el turisme, l’ocupació, la formació, l’habitatge, l’explotació i protecció del paisatge… Cal recordar que aquesta iniciativa de model de treball va reeixir com un dels objectius que des del Casal Popular ens vam proposa a l’hora de portar endavant les jornades sobre comarcalització realitzades el passat mes de març a Atzeneta, i que ens van portar a presentar la iniciativa tant a Benafigos (al mes d’abril) com a Vistabella (a principis de juny) on, en aquest segon cas, ja hi havia una plataforma que treballava en la mateixa direcció però des d’una perspectiva més local. La setmana que ve serà el torn de posar per primera vegada en comú la labor produïda en aquests espais comunitaris que han esdevingut els grups de treball dels diferents pobles a la trobada que tindrà lloc dins de la programació del III Aplec de Penyagolosa, a la veïna població de Xodos (divendres 28 de juny, a les 20 h, a les antigues escoles). Així doncs, us esperem a totes i tots aquest migdia per aportar les vostres idees al grup de treball i aprofitem per reproduir-vos l’article publicat al darrer BIM sobre les jornades de reflexió i pensament portades a terme el passat mes de març i d’on va acabar de sorgir aquesta iniciativa.

El Casal porta la comarcalització del País Valencià a debat
El passat 2 de març van tenir lloc a Atzeneta unes jornades sota el títol de “La comarcalització del País Valencià. Més prop o més lluny d’una nova realitat supramunicipal?”, amb un programa farcit de xerrades, experiències i debats al voltant del fet comarcal. Però per què les vam organitzar i quin objectiu perseguien? Quines qüestions d’interès es van abocar al llarg de les activitats portades a terme?

Un pas qualitatiu en les iniciatives del Casal Popular d‘Atzeneta

Des del Casal Popular d’Atzeneta ens enorgulleix la capacitat d’organització i resposta de la societat atzenetina, bona mostra de la qual és la quantitat considerable d’associacions de tot tipus que conformen el teixit social de la nostra vila: associació d’ames de casa, de caçadors, de jubilats, de cavalls, banda de música, grup de muntanya, de correfocs, unió esportiva… A totes aquestes entitats hi sumem el treball conjunt que des de la Comissió Cultural i l’Assemblea de Joves portem temps desenvolupant a través d’un espai compartit com és el Casal Popular, una eina que aglutina els esforços i les inquietuds de molt del jovent d’Atzeneta que, en aquesta ocasió, va voler donar, en vespres del seu desè aniversari, un pas important a l’hora de refermar la lluita i la implicació polítiques de totes i tots aquells que formen part d’aquest projecte. És per això que el passat 2 de març van veure la llum les primeres Jornades de reflexió i pensament del Casal Popular d’Atzeneta, amb l’objectiu de crear i construir un espai comunitari, obert a tota la ciutadania, perquè entre totes començàrem a bastir un pensament crític i proactiu sobre aquells afers i realitats que impregnen i tenen la capacitat de modular el nostre dia a dia.

Un debat necessari i un objectiu aconseguit

Així doncs, aquestes primeres jornades les vam voler centrar, com ja hem avançat més amunt, en el fet comarcal, una qüestió sempre controvertida pel que fa a l’adscripció moderna, però provisional, del nostre poble en una comarca distinta a la històrica que reconeix fins i tot el nostre topònim, i a la qual cal sumar la nova confecció de la “Mancomunitat de Penyagolosa – Pobles del Nord”. Per tant, calia i cal afrontar un debat seré i amb perspectives de futur des de la societat civil respecte a l’organització supramunicipal amb què ens volem dotar i la confecció d’unes jornades al voltant de les iniciatives polítiques i civils sobre la comarcalització del País Valencià consideràvem que podien ser una bona eina per propiciar-ho. De fet, a les jornades es va posar sobre la taula un model de treball que implica els quatre pobles de la Mancomunitat amb l’objectiu de dotar de contingut aquest nou organisme i convertir en un punt d’encontre on abocar i discutir les diferents propostes una experiència comarcal d’èxit com ja podem comptar que és el nostre Aplec de Penyagolosa. Per això es va presentar a migdia la proposta per a la confecció dels grups de treball d’Atzeneta, Benafigos, Xodos i Vistabella, uns espais a través dels quals la societat civil podrà participar activament en la implementació d’aquesta estructura supramunicipal a partir de les dues fases de treball, una inicial de recaptació d’informació i una posterior d’anàlisi i propostes sobre els serveis i les polítiques públiques a les nostres viles, que aniran convocant-se de manera autònoma a partir de l’abril i fins al juny i als quals resta tothom del poble convidat a participar-hi.

Unes jornades que evidencien la utilitat i la necessitat de l’estructura comarcal
Les diferents xerrades, conferències, taules rodones i debats que es van realitzar i portar a terme durant les jornades van donar molt de si i sobretot van treure a la llum les oportunitats que una estructura de les característiques de la comarca pot oferir a un poble com el d’Atzeneta.

La primera de les conferències, sota el títol “Una perspectiva historicogeogràfica: passat i futur de les comarques valencianes”, va comptar amb la participació del doctor en Història Medieval per la UJI Vicent Royo, que ens va oferir una retrospecció a l’època medieval i ens va parlar de l’origen i formació de les comarques històriques de l’Alcalatén, el Maestrat i els Ports, establint-se ja en aquella època les relacions històriques a nivell social, econòmic i cultural com a fet diferencial i generador de sentiment de pertinença que ha arribat fins als nostre dies, ja que, no debades, la concepció a nivell general del territori al qual pertanyia Atzeneta com a Maestrat la podem situar entre el 1303 i el 1322 amb un fil de continuïtat sense interrupcions com a mínim fins al s.XIX. Al mateix torn, Joan F. Mateu Bellés, catedràtic de Geografia Física a la Universitat de València ens va exposar les delimitacions supramunicipals des de l’òptica de la geografia: la doble realitat entre les comarques històriques enfront les necessitats actuals, la distinció dels conceptes de comarca i mancomunitat i la utilitat, la necessitat i els beneficis d’encarar i afrontar la consecució d’una nova realitat supramunicipal en benefici de la ciutadania.

A la segona de les ponències, “Projectes reexits de comarcalització: el cas de Catalunya”, el conseller comarcal d’Ensenyament de la comarca del Montsià, Francesc Antoni Lavega, ens va explicar l’experiència positiva que a nivell de polítiques territorials ha suposat la consolidació de les comarques catalanes sota una premisa ben bàsica: proveir de serveis per igual a tots els ciutadans i poblacions. Va desglossar tot el conjunt de serveis i iniciatives que es porten a terme a nivell comarcal, com ara la recollida i selecció de residus, els menjadors escolars, la dinamització econòmica, l’assistència a municipis, una central de compres… Una realitat que és possible gràcies a la dotació econòmica que rep l’organisme per part de la Generalitat i les diputacions a partir d’un conveni. Un exemple del qual els polítics dels nostres pobles presents a les jornades de ben segur que van prendre bona nota.

La taula rodona amb representants d’associacions i entitats d’àmbit comarcal que va obrir el torn de la vesprada també va ser molt interessant, amb la participació de l’Associació de l’Aplec del Ports, que va explicar la seua experiència i evolució des dels inicis de la transició i com un acte festiu i reivindicatiu ha consolidat un imaginari col·lectiu i unes dinàmiques que any rere any teixeixen els lligams entre els pobles de tota la comarca; la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, que s’alça com a altaveu de les iniciatives culturals de la societat civil de la nostra gran comarca i que comença a bastir projectes propis com el de la Trobada de Danses del Maestrat, que enguany arribarà a la seua 3a edició; el col·lectiu per la llengua i la cultura Maestrat Viu, que també va explicar les seus propostes culturals a nivell comarcal (Premis Maestrat Viu, Trobades d’Escoles en Valencià, revista Empelt, l’Estiu Literari…), però que alhora va fer una proposta molt interessant sobre una macrocomarca del Maestrat (Alt i Baix inclosos, al mateix temps que porosa amb les zones limítrofes) amb quatre punts neuràlgics per vertebrar-la, com serien Vinaròs, Sant Mateu, Albocàsser i la mateixa Atzeneta, amb l’estructura dels municipis que conformen la “Mancomunitat de Penyagolosa – Pobles del Nord” i a la qual es podria sumar per àrea d’influència la població de Culla; i per últim, l’experiència del CRA de Penyagolosa, una realitat, la de l’educació, que consolida un treball conjunt entre municipis germans per oferir un servei amb més garanties i equitat, però que s’enfronta a unes mancances exposades i denunciades a la taula rodona que cal i s’han de poder solventar i solucionar des de les noves realitats polítiques que es pretenen complimentar.

 

Per últim, i com a cloenda de les jornades, va tenir lloc un debat entre representants polítics a les Corts Valencianes. Un debat que tot i que es va quedar coix per la incompareixença de l’espectre polític conservador, el qual va rebutjar la invitació per desinterès sobre el tema a tractar i “no tenir res que comentar al respecte”, es va veure enriquit per la participació del públic. La consonància entre els socis del pacte del Botànic (Podem, PSPV i Compromís) va quedar palesa, però també les resistències internes al si del Partit Socialista, però que clarament deixaven una porta oberta a l’entesa i la possible aprovació d’una vertadera llei de comarcalització del País Valencià que fa anys que el nostre Estatut contempla i que aquesta terra, com es va poder constatar al llarg de les jornades, necessita i se’n pot aprofitar.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


2 × = dues

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>