Vermutada “Estellés, de mà en mà”


Ahir vam poder gaudir d’un ESPECTACLE amb majúscules. En un espai idíl•lic, a l’ombra dels arbres de l’antic covent, i amarats de vermuts de la nostra terra, els acords d’un dels millors guitarres del nostre País, Borja Penalba, i la veu pausada i narrativa del polifacètic actor benicarlando Francesc Anyó van omplir el pati de la Casa Betània de les lletres de l’insigne Vicent Andrés Estellés.

La selecció de poemes recitats i interpretats reivindicava molt especialment el vessant de poeta de la quotidianitat que tant bé representa el conegut com a fill del forner. Bona mostra foren des d’alguns versos irreverents del recull L’hotel París, fins al poema “Res no m’agrada tant”, que molt encertadament s’acompanyava amb una magnífica posada en escena amb Penalba resseguint els passos recitats per Anyó fins a empassar-se, després d’un enlairament eucarístic, el pimentó torrat enramat amb oli cru.

L’amor, com a temàtica, també va ser-hi ben present, concretament l’amor carnal, transgressor i apassionat, com l’entenia el poeta de Burjassot i que perfectament exemplifica “Els amants” de Llibre de meravelles: “No hi havia a València dos amants com nosaltres // [...] car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”

Per últim, no podia faltar tampoc la presència de l’Estellés més socialment compromés, del poeta del poble. Com a cronista de la postguerra, interessantíssima fou la barreja a l’espectacle entre els versos “De bon matí arribaven” d’Estellés amb els de Lluís Serrahima “Què volen aquesta gent”, que Penalba va interpretar amb la conegudíssima melodia de Maria del Mar Bonet, coincidint casaualment amb la presència d’aquesta entre el públic assistent perquè Borja i ella es troben enllestint ací al País Valencià el darrer treball de la mallorquina. Igualment captivant fou la versió de “M’aclame a tu”, amb les reminiscències melòdiques del gran cantautor Ovidi Montllor, i la cirereta final amb “Assumiràs la veu d’un poble”, sentidament dedicat als presos polítics i que posava colofó a una hora llarga de la millor poesia que, tot i la situació sanitària, més de 40 persones vam poder sentir en directe de manera totalment segura.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


6 − tres =

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>