Anellament de pardals, el Sobrino del diablo i Blai Senabre

Aquest passat cap de setmana vam continuar desenvolupant l’agenda d’actes diversos que hem preparat per a aquest final d’any.

El dissabte de matí, de la mà de Joan Castany i el Grup Au d’Ornitologia de Castelló vam poder conèixer un món totalment diferent al que estem acostumats a veure a simple vista. Cert és que el vent va dificultar un poc el desenvolupament del “Taller d’anellament d’aus”, però encara així vam poder treballar sobre algun que altre exemplar de capnegret (Sylvia melanocephala) que se’ns va posar a l’abast entre les xarxes japoneses parades per portar a terme aquest estudi que consisteix a aconseguir moltes dades a primera cop d’ull insignificants però d’una importància cabdal per les inferències biològiques que se’n desprenen: la mesura de les plomes, del bec o de les potes, la concreció del sexe, el color del plomatge… Joan Castany ens va omplir de coneixements de la vida d’aquests i altres pardalets, com ara sobre l’alimentació que porten, els recorreguts que realitzen en cas de ser nòmades, els depredadors dels quals s’han de guardar i la importància que té respectar-los, en concret com a éssers vius, però també el medi ambient en què es troben, ja que accions de les persones poden arruinar la vida per sempre d’aquests “dinosaures en miniatura”. L’ésser humà ha de saber adaptar-se i ajudar que perduren per sempre, especialment per continuar aprofitant les biodades que ens ofereixen i que ens permeten conèixer de primera mà l’estat dels ecosistemes que compartim amb ells.
Per la vesprada va ser el torn de l’actuació del Sobrino del Diablo. El cantautor satíric del barcelonès, acompanyat del percussionista Xavi García, ens va oferir un bon repertori variat de músiques i lletres pròpies: de temes quotidians com l’assetjament escolar amb una espectacular inclusió del tema mític “With or without you” de la banda irlandesa U2, o les quedades amb els amics ja entrats en anys per jugar al bàsquet i celebrar l’amistat amb posterioritat al bar prenent “Alfajores & Voll Damm”; la cançó dedicada a l’únic rocker que ha donat Catalunya, “Jo vull ser teloner d’en Quimi Portet”; però també composicions de crítica social com “Zombis en el metro” respecte a l’automatisme i situació de la classe treballadora o la més revolucionària i mostra de l’anarquisme reivindicat per l’artista, “La última internacional”. La barreja de llengües (català, castellà, anglès i fins i tot italià), jutament amb tornades melodioses que el públic cantava de manera entusiasta, s’alternaven amb discursos desenfadats, irònics i amb una càrrega social que convidaven, en paraules de Rosa Luxemburg, a actuar, ja que “qui no es mou, no es dona compte de les pròpies cadenes”.

El diumenge al matí va ser l’hora per als més menuts amb la participació de Blai Senabre dins del Cicle de Contacontes de la Biblioteca. Amb històries ben farcides d’animals, com ara “A què fa gust la lluna?”, el Cantal Gros va rebre una esplèndida sessió de tradició oral en un matí certament càlid i agradable per a trobar-nos en ple mes de desembre. També hi va destacar la narració de “La cabra Serafina”, un conte tradicional actualitzat per Senabre, el qual, de la mà de l’editorial Bromera, s’ha publicat en un llibre amb dibuixos d’Anna Font i que ja podeu trobar a la vostra disposició a la Biblioteca del poble.
Així doncs, aquest pròxim cap de setmana continuarem amb l’agenda cultural, amb les històries de la narradora Eva Fernàndez i l’humor de la companyia “Rural Comedy”. Ens veiem gaudint dels espectacles i fent-lo, com fins ara, de manera segura

Publicat dins de General | Envia un comentari

Activitats del mes de desembre








Publicat dins de General | Envia un comentari

Vermutada “Estellés, de mà en mà”


Ahir vam poder gaudir d’un ESPECTACLE amb majúscules. En un espai idíl•lic, a l’ombra dels arbres de l’antic covent, i amarats de vermuts de la nostra terra, els acords d’un dels millors guitarres del nostre País, Borja Penalba, i la veu pausada i narrativa del polifacètic actor benicarlando Francesc Anyó van omplir el pati de la Casa Betània de les lletres de l’insigne Vicent Andrés Estellés.

La selecció de poemes recitats i interpretats reivindicava molt especialment el vessant de poeta de la quotidianitat que tant bé representa el conegut com a fill del forner. Bona mostra foren des d’alguns versos irreverents del recull L’hotel París, fins al poema “Res no m’agrada tant”, que molt encertadament s’acompanyava amb una magnífica posada en escena amb Penalba resseguint els passos recitats per Anyó fins a empassar-se, després d’un enlairament eucarístic, el pimentó torrat enramat amb oli cru.

L’amor, com a temàtica, també va ser-hi ben present, concretament l’amor carnal, transgressor i apassionat, com l’entenia el poeta de Burjassot i que perfectament exemplifica “Els amants” de Llibre de meravelles: “No hi havia a València dos amants com nosaltres // [...] car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”

Per últim, no podia faltar tampoc la presència de l’Estellés més socialment compromés, del poeta del poble. Com a cronista de la postguerra, interessantíssima fou la barreja a l’espectacle entre els versos “De bon matí arribaven” d’Estellés amb els de Lluís Serrahima “Què volen aquesta gent”, que Penalba va interpretar amb la conegudíssima melodia de Maria del Mar Bonet, coincidint casaualment amb la presència d’aquesta entre el públic assistent perquè Borja i ella es troben enllestint ací al País Valencià el darrer treball de la mallorquina. Igualment captivant fou la versió de “M’aclame a tu”, amb les reminiscències melòdiques del gran cantautor Ovidi Montllor, i la cirereta final amb “Assumiràs la veu d’un poble”, sentidament dedicat als presos polítics i que posava colofó a una hora llarga de la millor poesia que, tot i la situació sanitària, més de 40 persones vam poder sentir en directe de manera totalment segura.

Publicat dins de General | Envia un comentari