Els nous horitzons que ens vam marcar per a aquest 2023 des dels espais en què treballem la Comissió Cultural ja s’estan fent realitat i la crònica de les activitats que tot seguit us presentem són una bona mostra de les noves inquietuds i iniciatives que hem volgut portar endavant. Cinema, lectura i música han sigut els tres grans eixos al voltant del quals han girat tot un seguit d’esdeveniments que, d’una manera ben conscient, han intentat abastar tot el ventall generacional del poble. Com sempre, aquest és un tast per escrit, però el millor es viure-ho en directe.
Som cinema
Una de les sessions més concorregudes dels “Premis VOC Mostra d’audiovisuals en català” al poble
Aquests passats mesos de febrer i març el Casal Popular vam esdevindre de nou seu dels “Premis VOC Mostra d’audiovisuals en català”, gràcies a la col·laboració encetada fa dos anys amb Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural. Enguany, vam programar les tres sessions amb què comptava aquest festival de cinema i es van poder veure fins a una total de 15 curtmetratges en la nostra llengua (5 en cada sessió), tan de ficció com de tipus documental. La mostra va guanyar públic respecte a l’any passat i moltes persones van mirar d’acudir al màxim de sessions possible; també l’alumnat de Secundària del CRA de Penyagolosa va fer acte de presència en alguna de les session per gaudir d’aquest esdeveniment de CULTURA en majúscules. La gent va poder emocionar-se, plorar, riure, reflexionar, pensar, patir, gaudir, votar i, sobretot, sentir la nostra llengua com a vehicle de comunicació natural entre les diferents propostes artístiques de les quals van resultar guardonades l’estrany i conceptual curtmetratge “Ara crema”, en què un sofa en flames durant un minut es barreja amb arxius fotogràfics i clips d’àudio per recrear l’ambigüitat dels records (premi del jurat al millor curtmetratge documental); “Dancing with Rosa”, en què Rosa, una dona de 84 anys que conviu amb la seva filla Eva que té síndrome de Down, barreja els records dels moments feliços (enregistrats en vídeos casolans, imatges de joventut tan llunyanes que ara semblen quasi irreals), amb un present on Rosa s’enfronta al dilema respecte al futur de la seva filla quan ella ja no puga fer-se’n càrrec (premi del jurat jove Filmin al millor curtmetratge i premi del públic al millor curtmetratge documental); “Demà ho deixem”, un excels treball d’imatge dirigit per David Moragas que mostra, en una història ben pujada de to, les vicissituds i emocions que sorgeixen en una relació oberta, en aquest cas representada per una parella homosexual (premi del jurat al millor curtmetratge de ficció); i “Sisè primera”, una de les propostes més humorístiques en què un estol de personatges són sotmesos a la minuciosa entrevista de la propietària d’un desitjat pis de lloguer en un muntatge en paral·lel genial que li confereix al curt un bon ritme narratiu (premi del públic al millor curtmetratge de ficció). Esperem l’any que ve poder tornar a programar aquesta activitat tan interessant i de qualitat i que molta més gent se sume a participar-hi, ja que és una experiència que no decep.
Som lectura
Aquest 2023 hem volgut encetar un nou cicle per donar cabuda a activitats relacionades amb la literatura, de caire innovador, pràctic i immersiu. L’hem anomenat “Viu la lectura” i a l’abril vam portar a terme dos dels actes programats. Per una banda, l’11 d’abril, a la Biblioteca, es va realitzar un taller a càrrec de Joan Escrivà, editor de la revista Camacuc, que va ensenyar a l’alumnat comprés entre 3r de Primària i Batxillerat que va voler apuntar-se l’ABC del còmics: com dibuixar una cara distribuint-hi els components (nas, ulls,, orelles, així com la boca i les celles, que combinant-les aporten les diferents expressions); com aconseguir uns cossos que denoten els moviments i les accions que desitgem (amb l’acompanyament de les línies de trajectòria); com fer parlar els personatges amb els diferents tipus de bafarades i, finalment, combinar-ho amb el llenguatge visual a través de la simbologia.
L’estesa de xocolates ben preparada per a l’experiència “Sabors literaris”
El segon dels actes, realitzat el 15 d’abril al Casal, va anar a càrrec de l’artista plàstica i escriptora Anna Moner sota el títol “Sabors Literaris: Xocolate”, un espectacle de narració oral per a públic jove i adult on la lectura de textos relacionats amb la xocolata es va barrejar amb el tast de productes elaborats amb aquest excitant derivat del fruit del cacau. Una experiència única que ens va transportar a través de les pàgines dels millors escriptors i escriptores i la màgia de la literatura a gaudir i descobrir els sabors i aromes de la xocolata d’una manera innovadora. Iniciant la sessió amb un fragment del tractat “Fisiologia del paladar o meditacions de gastronomia trascendental” (1825), de Jean A. Brillat-Savarin, amb el qual vam tastar diferents graus de puresa de la xocolata i el típic rotllet ben ensucrat de xocolata casolana de les contrades valencianes, de seguida vam fer cap a la mítica “Chocolat” (1999), de Joanne Harris, de la qual vam descobrir les diferències entre la novel·la i l’adaptació cinematogràfica més popular mentre menjàvem pastilles de xocolata barrejada amb altres gustos (taronja, sal…). Tot seguit se’ns va fer present l’ansietat i la incapacitat de deixar de menjar xocolata a través d’un dels personatges de “La senyora Dalloway” (1925), de la gran representant de la novel·la psicològica europea Virginia Woolf. Per últim, vam donar pas a l’ús de la xocolata com a arma, tant en la novel·la negra “La caixa de bombons” (1925) de la gran Agatha Christie, on el mític detectiu Hèrcules Poirot ha de resoldre un assassinat que el porta de bòlit fins que se n’adona d’un petit detall en eixa caixa de bombons que, en paral·lel a la novel·la, el públic també tenia sobre les seues taules, i la crònica del famós assassinat real perpetrat pel príncep Fèliks Iussúpov, “Com vaig matar Rasputín” (1927), en què per acabar amb la vida del monjo rus van introduir cianur al vi i també als pastissos de xocolata que li oferiren (aconseguint justament reduir-ne els efectes mortals per la barreja amb l’alcohol i el sucre i haver d’optar per estratègies menys subtils i directes com disparar-li uns quants trets per l’esquena). En definitiva, va ser una oportunitat d’aproximar-se a la literatura molt interessant i que les persones assistents vam xalar d’allò més, tot esperant poder repetir l’experiència amb altres productes com ara el vi o la cervesa.
També dins d’aquesta identificació amb la lectura, el divendres 21 d’abril, a la secció de Secundària del CRA de Penyagolosa vam celebrar d’una manera molt especial el Dia Internacional del Llibre, tot i que oficialment tenia lloc el diumenge 23 d’abril. Gràcies al programa de la Generalitat Valenciana “Llegim als pobles” i la gestió de l’Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat, vam poder comptar amb la visita de l’escriptor valencià Carlos Gómez, jove mestre i autor de tres obres la lectura de les quals s’havia portat a terme dins del pla lector del centre, una a cadascun dels cursos d’ESO: “Willka”, a 1r ; “Kokoa”, a 2n, i “Vendaval”, a 3r. Llibres que esperem de tot cor l’alumnat haja gaudit, tot desitjant que els alhora els hagen deixat l’empremta de la utopia com una causa infinita per aconseguir un món menys egoista i més just.
Carlos Gómez en l’activitat “Llegim als pobles” amb l’alumnat de l’ESO del CRA
I és que Gómez ens va explicar les realitats socials i els projectes de voluntariat que van inspirar les seues dues primeres novel·les, a Perú i a Madagascar, i com aquestes experiències van espentar-lo a concebre les obres com un material capaç de denunciar les desigualtats entre el nord i el sud global, despertar consciències i promoure els canvis necessaris per fer front a les injustícies, aspectes que es reforcen en la seua tercera novel·la a l’hora de centrar-la en una escola d’un país desenvolupat en què l’alumnat protagonista descobreix en un món al·legòric a l’estil del clàssic “Alicia en país de meravelles” els desafiaments i contradiccions del món modern del qual participem totes i tots.
A més a més, i amb la visualització d’un documental de producció pròpia, l’alumnat va poder comprovar de primera mà el valor de l’educació i els avanços del projecte Willka encetat i mantingut amb els beneficis de la venda dels llibres esmentats, ja que aquests han permés construir una escola a l’aldea de Soavinarivo (Madagascar), així com un menjador i diversos pous, que han fet accessible la formació gratuïta a centenars de xiquets i xiquetes que, a més a més, han pogut defugir el treball infantil al qual s’haurien vists abocats ben prematurament.
Per altra banda, i com no podia ser d’una altra manera, el consolidat Cicle de Contacontes de la Biblioteca també ha tingut inici en aquest primer quadrimestre de l’any i ja ha oferit dues noves sessions: una d’especial integrada en la campanya “Objectiu violeta” que es desenvolupà el passat 5 de març a càrrec de la narradora Núria Orioz i que es titulava “Contes de xiquetes sense por”, i l’espectacle “Contant, cantant i dient” que ens va oferir, el passat 7 de maig, el borrianenc Joanvi Cubedo sota el pseudònim de “tio Vicent”.
Xicalla caracteritzada per interpretar un dels contes oferits pel tio Vicent
Som música
També aquest mes de maig, el diumenge 21, vam encetar el Cicle de teatre i música amb una activitat que ens feia molta il·lusió programar perquè anava directament dirigida als més menuts i les més menudes de la casa, a bebés de 6 mesos a 3 anys. L’objectiu era descobrir als xiquets i a les xiquetes d’una manera interactiva el meravellós món de la música des de ben menuts, aconseguint un aprenentatge lúdic i divertit a través de cançons, jocs i activitats adaptades a la seua edat. En grups reduïts i acompanyats pel pare o la mare, la professional en educació musical infantil Elena Lapuerta va oferir un gran ventall d’experiències sensorials vehiculades per la música més diversa: massatges, balls, l’ús del pal de pluja, la instrumentació amb tapes de pots de vidre per part de la canalla i la interacció amb teles que adoptaven el moviment que els participants els conferien segons el ritme de la música van ser tot un entreteniment certament participatiu, però alhora relaxant per a les criatures que, en la darrera activitat, esclafien a riure amb el llançament indiscriminat de boles de ping-pong a tort i a dret per mitjà del sacseig de les mateixes teles. I ara a juny, el dissabte 3, ja haurem pogut gaudir dins d’aquest mateix cicle d’un teatre de titelles, perquè l’oferta cultural del Casal i la Biblioteca no té aturador. Com sempre, us esperem a totes i tots en cadascuna de les nostres iniciatives.